Títol complet: Les màquines del caos
Autor: Ricard Efa
Il·lustracions: Marina Vidal (portada)
Any: 2021
Editorial: Mai Més
Gènere: Novel·la (ciència-ficció)
Amb Les màquines del caos, en Ricard Efa ens empenya dins d’un món cyberpunk, tardocapitalista i frenètic en mig d’una guerra de tots contra tots on només es pot avançar cap a l’abisme.
Com no sigui a una pel·li antiga doblada, no és molt habitual escoltar els personatges d’una narració cyberpunk parlar en català; precisament això és el que ens porta en Ricard Efa i sona collonut.
Les màquines del caos comença directament en mig de l’assalt de quatre hacktivistes a un gratacel corporatiu que no dona cap descans i que es desenvolupa visualment com les escenes més emocionants de Matrix o Ghost in the shell: dues noies duent granotes cibernétiques fent salts de gimnàstica i pujant per les parets tot esquivant els trets d’un pelotó de soldats equipats amb la tecnologia més avançada. Una bona història cyberpunk ha de tenir aquest «component flipat» i en Efa ha pres nota i s’ha aplicat.
El soroll i les maniobres dels guardes han quedat enrere. Apne i Surye han seguit escalant i abans que la porta de l’ascensor no s’hagi obert del tot ja es troben dues plantes més amunt. Quan el primer guarda treu el cap per l’obertura de la porta les dues frenen la grimpada i s’arramben contra la paret. Surye mira cap a baix per observar el casc del guarda que mira avall per la porta. Es posa el fusell a la mà dreta i apunta.
Alta tecnologia, baix nivell de vida
A l’escuadró de Apne, qui vol venjarse del seu pare Gäns Eden destruint-ne el seu projecte més preciat, Caduceus, s’hi sumen d’altres personatges com ara el policia de mètodes dubtosos Agent Rata i la seva amant Perlita; la doctora Petra Tlaxcala, qui cerca el subjecte idoni pel seu ambiciós experiment militar, amb l’intendeng Wang i la coronel general Jae Hwa; i l’Ira, una rebel acceleracionista qui viu al bosc i tracta amb els seus companys de fer colapsar l’Estat tal i com és per crear un altre de nou.
La primera meitat del llibre, entre les escenes boges de l’assalt a la torre, ens presenta tots aquests personatges amb les seves motivacions i llocs al món, que està dividit en dues grans nacions, l’Aliança i el Sistema, que s’odien mutuament i es troben incomunicades i separades per un immens mur d’hormigó. En Efa dona pinzellades d’aquest element fonamental del cyberpunk que és el high tech, low life, on m’agradaria destacar el magnífic capítol d’introducció d’en Rata i la Perlita:
Els ventiladors funcionan a plena potència intentant fer oblidar sense èxit la brutal xafogor que fa en aquest racó del món. Al fons de la sala, al costat de la porta del serveis, una paret serveix de pantalla per a l’emissió de loteria nacional. La proyecció té les cantonades menjades per l’humitat i la majoria del píxels estan en procés de destintegració, però mentre es vegin els números que van apareixent al centre de l’imatge ningú no farà res per arreglar-la. Dues senyores segueixen a la vegada el sorteig que es projecta a la paret i els dispositius portàtils que tenen a les mans. A la barra un avi descamisat es ventila amb un Stetson de palla que fa pinta de tenir més anys que el propietari, mira burleta les dues dones i els deixa anar alguna paraula incomprensible entre les dents de tant en tant. Perlita és rere la barra, amb el cul recolzat a una nevera mig oberta d’on surt el baf gelat de l’interior. Quan Rata s’asseu en un dels tamborets veu que té els ulls fixats en l’infinit, està connectada al dispositiu.
També m’ha agradat la diversitat dels personatges pel que fa a sexe, orientació i etnicitat, i més tenint en compte l’ambientació en megaestats futuristes on la diversitat és un fet; això no fa un llibre bo per si mateix, però és una bona indicació de la capacitat d’observació de l’autor.
Carreró sense sortida
Hi ha d’altres cosas que no m’han agradat tant de Les màquines del caos: la seva segona meitat em sembla accelerada i explicada com amb pressa. Després de presentar tots els personatges amb les seves motivacions, el conflicte i tot plegat es resol molt rápidament i de forma una mica anticlimàtica. Sembla que es deixi una porta oberta a una continuació de l’història, pero en la meva opinió seria millor resoldre aquesta completament i donar-li als personatges i l’univers la culminació que mereixen. Insisteixo en que és la meva opinió i que sóc una apassionada del cyberpunk amb un enfocament molt polític; potser l’autor volia fer alguna cosa completament diferent i vosaltres connecteu amb l’historia com jo no l’he fet.
D’altra banda, em sembla que l’estil no està tan polit com hauria estat possible i això ha entorpit la meva lectura; especialment com parlant no nadiva de català, m’ha calgut més esforç comprendre i seguir aquest llibre que d’altres que he llegit en català.
En conclusió, recomano aquesta novel·la a qui li agradi una història cyberpunk plena d’acció amb molts personatges i un gir interessant vers l’últim quart del text.
Fes-te amb un exemplar de Les màquines del caos aquí
Vols conèixer més ficció de gènere escrita originalment en català? Fes-te mecenes de Libros Prohibidos per a que puguem seguir remunerant els nostres col·laboradors sense recórrer a publicitat. Sortejem tots els mesos UN EXEMPLAR EN PAPER dels nostres llibres favorits entre els nostres mecenes. També pots col·laborar-hi de forma puntual mitjançant Ko-fi.
I si vols saber més de nosaltres i estar al tant de totes les nostres publicacions i novetats, apunta’t a la nostra meravellosa llista de correu.
Segueix-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Foto de Rémi Thorel en Unsplash